Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló

Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes

Es llicencià en dret a Sevilla i rebé el títol de doctor el 1949 Des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona, i des del 1980, degà de la facultat de dret Estudiós del dret civil català, promogué, i després dirigí la càtedra Duran i Bas de dret civil català Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Elegit membre del Consell Consultiu de la Generalitat, des del 1981 en fou el president

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental Per terres de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la Creu de Sant…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Treballà a l’administració pública com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, on romangué fins el 1936 Afeccionat al periodisme, fou autor d’alguns articles a El Diluvio Arran de la guerra civil, s’exilià primer a Bèlgica, a Brusselles, i el 1938 es traslladà a Mèxic Hi reprengué la seva tasca periodística Fou Collaborador al diari Excelsior , on publicà durant més de trenta anys fou també un dels fundadors de la revista Estampa , dins de la mateixa empresa Treballà com a investigador a la cambra nacional de…

Fill del jutge Hug I  i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…

Es llicencià en dret i en lletres a la Universitat de Montpeller 1935, on es doctorà en dret 1944 amb la tesi Contribution à la théorie générale du contrat administratif  posteriorment publicada amb el títol  Théorie générale du contrat administratif , 1945 En aquesta mateixa universitat fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948 Fou degà de la seva facultat de dret 1962-69 i primer rector de la Universitat de Montpeller I d’ençà del 1971 Dirigí a Perpinyà 1957-62 l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics, i també la secció de jurisprudència de les revistes  Revue…