Resultats de la cerca

La creació del Consell de Governs Locals es regulà per l’article 85 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 i es desenvolupà a la Llei 12/2010, de 19 de maig, de normes reguladores del Consell de Governs Locals D’acord amb la normativa de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic El Consell de Governs Locals també té per finalitat la…

Generalment era d’una durada de cinc anys Relacionada amb l’artiga i el terratge, el nom prové dels boïcs o petits feixos de llenya amb els quals l’arrendatari adoba la terra de bosc que redueix a conreu

Com a recopilació, iniciada pels tribunals reials a partir del s XI, s’oposa a d’altres costums locals dispersos Pren els elements d’una síntesi i selecció de costums locals d’Anglaterra, d’altres països nòrdics i del dret romà, que es van unificant a través de la pràctica dels tribunals que es basen en la regla dels precedents Tot i les transformacions sofertes pel naixement de l'equity law i de la importància presa actualment pel poder legislatiu, continua essent la font del dret més important d’Anglaterra i base del sistema jurídic dels països de colonització…

Té funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme, dins l’àmbit territorial de Catalunya, l’administració de la Generalitat, els organismes autònoms i els organismes que en depenen, i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació

Sorgides a l’Estat espanyol a la fi del segle XIX entre les primeres, la de Barcelona, prengueren caràcter oficial obligatori, uniforme i amb jurisdicció provincial al costat de les locals en poblacions prou importants a partir del 1919 La creació, efímera, de les cambres de la propietat rústica 1929-30 feu que les urbanes prenguessin la denominació de cambres de la propietat urbana

Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet

Té per objecte la celebració de consultes populars a tot Catalunya o també restringides a localitats o parts del territori El seu resultat no és vinculant i en són excloses les preguntes referides a drets i llibertats fonamentals, qüestions tributàries o pressupostos ja aprovats Poden ser convocades pels ens locals i per la Generalitat, i no requereixen l’aprovació de l’Estat espanyol Poden ser proposades i admeses a tràmit pel president de la Generalitat, el govern, el Parlament o les institucions locals, i també pels ciutadans, prèvia presentació de 75000…

Els drets lingüístics s’estableixen en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i on es proclama la igualtat de drets lingüístics, sense distincions no pertinents entre llengües oficials i no oficials nacionals, regionals i locals majoritàries i minoritàries, o modernes i arcaiques Es consideren eixos de la comunitat lingüística la historicitat, la territorialitat, l’autoidentificació com a poble i el fet d’haver desenvolupat una llengua comuna com a mitjà normal de comunicació entre els seus membres El dret lingüístic inclou el dret a ésser reconegut com a membre d’una…