Resultats de la cerca

La seva aprovació, modificació i derogació exigeix el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats

El seu objectiu era la igualació del sostre competencial entre les comunitats autònomes i establir la primacia de les lleis i normes dictades pel govern espanyol sobre les de les comunitats autònomes En l’article 2 “se entenderá que corresponde a las Cortes Generales o, en su caso, al Gobierno la determinación de los  principios y reglas esenciales de la regulación de la materia de que se trate” afirmava la capacitat de l’Estat d’interferir en la normativa autonòmica, i en l’ article 4, establia explícitament que "Las normas que el Estado dicte en el ejercicio de las competencias que le…

Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades…

És considerat el successor de la Reial Audiència de Mallorca, instaurada el 1571 per Felip II amb competències en matèria de dret civil i criminal La Llei orgànica del poder judicial del 1870 creà l’Audiència Territorial de Palma,  òrgan que fou l’avantpassat directe del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, creat a partir de l’article 26 de la Llei orgànica del poder judicial de 1985 Es constituí el 23 de maig de 1989 El componen quatre sales la de Govern, la d’allò Civil i Penal, la Contenciosa Administrativa i la d’allò Social La Sala de Govern…

A l’Estat espanyol, la llei orgànica del Poder Judicial ha suprimit aquests jutjats i n'ha traslladades les competències als jutges de primera instància Antigament eren anoments jutjats municipals o comarcals la denominació depenia exclusivament del nombre d’habitants de la seva capital

Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància

La igualtat de gènere i la prohibició de discriminació per raó de sexe s’incorporaren en els ordenaments constitucionals contemporanis i permeteren fonamentar des dels poders públics un seguit de mesures destinades a la plena integració de la dona en la vida política, laboral, econòmica, cultural i social Entre aquestes destaca la paritat de gènere en la composició dels òrgans polítics, la nullitat radical dels acomiadaments que es fonamentin en causes discriminatòries o l’increment de participació del percentatge de dones en els consells d’administració de les entitats…

Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és…

S'entén per composició equilibrada la presència d’homes i de dones de manera que, en el grup al qual es refereixi, les persones de cada sexe no superin el 60% ni siguin menys del 40% La paritat de sexes és una mesura d’integració de la dona en els àmbits polítics, administratius, laborals, socials, econòmics i culturals incorporada en alguns ordenaments constitucionals contemporanis A l’Estat espanyol les mesures paritàries es van introduir en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva d’homes i de dones, declarades constitucionals pel Tribunal Constitucional espanyol…

Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’estatut Així, al…