Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
autoritat paterna
Dret
L’exercida pel pare o per qui el substitueix.
És un dels aspectes de la pàtria potestat, és a dir, del conjunt de deures i obligacions que existeixen entre pares i fills
català | catalana
Dret
Segons la legislació espanyola vigent, condició de la persona a qui són aplicables les normes d’abast personal del dret civil especial de Catalunya.
Són legalment catalanes les següents persones els fills de pare català menors d’edat els fills de pare català residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d’edat els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret català si el pare, durant la minoritat del fill o bé el fill mateix major d’edat declara la voluntat que el fill sigui sotmès a la legislació catalana qualsevol altra persona que hagi guanyat el veïnatge civil català per residència al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestació en contrari…
fill natural
Dret
Fill nascut, fora de matrimoni, de pare i mare que podien casar-se en el moment de la concepció.
polític | política
Dret
Dit dels parents sobrevinguts per matrimoni, especialment el pare (sogre), la mare (sogra), el fill (gendre) o la filla (nora).
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com…
Valentín Alsina
Història
Dret
Polític i jurista argentí.
Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític Adolfo Alsina
Lluís Jover i Nunell
Història
Política
Dret
Polític i advocat.
Es formà a la Lliga Regionalista, i fou un dels fundadors d’Acció Catalana Ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, i simpatitzà després amb la CEDA El 1935 fou conseller de governació, i durant la guerra civil de 1936-39 passà a la zona del govern de Burgos Casat amb Mercè de Dorda i Domènech, fou pare dels esportistes Víctor Jover de Dorda i Manuel Jover de Dorda
Antoni Callís
Dret
Jurista.
Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills
casa pairal
Història
Dret
Masia o casa adscrita a una finca rústica, seu d’un llinatge organitzat com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l’hereu, que tendeix a ésser econòmicament autosuficient.
Normalment és de grans dimensions i de sòlida construcció Sovint el nom de la casa coincideix amb el del llinatge Hi conviuen normalment dues o tres generacions, sota l’autoritat del cap de casa el vell progenitor, pare o mare vídua, a més dels servidors de la casa i del camp El patrimoni tendeix a augmentar a base d’una política matrimonial Ha estat, a partir de la sentència de Guadalupe 1486, un dels nuclis bàsics de l’estructura social catalana, especialment de la Catalunya Vella La seva potència econòmica ha estat sovint un dels factors de modernització dels mètodes de conreu…