Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
promesa
Dret
Dret canònic
Compromís d’un novici a lligar-se a una comunitat religiosa i a complir-ne la regla i les constitucions.
Categoria jurídica no acceptada encara en el dret canònic, però recollida en diverses constitucions religioses, on substitueix la professió simple professió
promesa unilateral
Dret
Obligació o compromís que es crea a càrrec del deutor per la seva sola voluntat.
promesa de matrimoni
Dret
Dret canònic
Dret civil
Esposalles, bé que la promesa és sols unilateral.
Ni l’una ni l’altra, però, no obliguen al matrimoni, però sí a la restitució dels dons anell, etc i a la reparació dels danys causats
promesa d’heretar
Dret
Dret civil català
Segons el dret tradicional recollit per l’actual compilació del dret civil català, compromís d’heretament que si és ordenat en capítols matrimonials a favor d’un contraent, té la mateixa eficàcia que un heretament, perquè l’afavorit pot exigir de l’heretant el seu compliment.
promesa de contracte
Dret
Dret civil
Compromís mutu amb vista a un contracte futur que, per manca de dades concretes o per algun impediment legal transitori, no pot encara ésser celebrat.
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre…
relació jurada
Dret
Relació feta amb jurament o promesa a qui té autoritat per a exigir-lo.
Pere II d’Arborea
Dret
Jutge d’Arborea (1228-~1242), vescomte de Bas (Hug II).
Fill del jutge Hug I i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…