Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
jurisdicció social
Dret
Ordre jurisdiccional de l’àmbit del dret laboral que inclou aquelles qüestions vinculades a aspectes de les relacions laborals i a matèries vinculades a la Seguretat Social.
Integra els òrgans judicials que coneixen sobre les pretensions promogudes en l’àmbit del dret laboral, tant en la seva dimensió individual com collectiva, i que inclou aquelles qüestions no sols vinculades a aspectes de les relacions laborals entre d’altres, les controvèrsies entre empresaris i treballadors com a conseqüència del contracte de treball sinó també a matèries vinculades a la Seguretat Social i a les impugnacions de les actuacions de les administracions públiques realitzades en exercici de les seves potestats i funcions sobre les matèries esmentades La jurisdicció…
assemblea
Dret
Reunió de tots els components d’una societat, corporació i, en general, de qualsevol persona jurídica, que en constitueix el màxim òrgan deliberant; sovint és anomenada junta
.
En les associacions civils culturals, esportives, etc i en altres entitats, les assemblees de socis poden ésser ordinàries o extraordinàries, per a tractar de les qüestions que, respectivament, fixin els estatuts de cada associació o entitat Generalment l' assemblea ordinària és convocada d’una manera periòdica, normalment cada any com a mínim, i decideix sobre la renovació dels càrrecs de la junta, aprovació de les activitats realitzades, rendició de comptes i pressupost l' assemblea extraordinària és convocada per decidir sobre qüestions excepcionals modificació d’…
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres
Ramon Albó i Martí

Ramon Albó i Martí
© Fototeca.cat
Sociologia
Dret
Sociòleg i advocat, germà de Francesc Albó i Martí.
Fou diputat a Corts 1908, president del tribunal tutelar de menors i director general de presons Treballà per al progrés del sistema penitenciari i per a la rehabilitació dels infants delinqüents Dirigí la revista Aurora Social 1907-08, des de la qual defensà un sindicalisme Publicà diversos estudis sobre les qüestions esmentades
Josep Antoni Anglada i Lloret
Historiografia
Dret
Historiador i jurisconsult.
Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
Pere Armengol i Cornet

Pere Armengol i Cornet
© Fototeca.cat
Dret
Jurista.
Es destacà en l’estudi de les qüestions penitenciàries El 1879 fundà l’Asociación para la Reforma Penitenciaria en España i participà en els congressos sobre aquest tema celebrats a Estocolm i a Roma Fou un dels promotors de la nova presó cellular de Barcelona Publicà diversos estudis sobre la reincidència, la prevenció de la delinqüència juvenil i la reforma del sistema penitenciari
jutge d’arribades | jutgessa d’arribades
Dret
Jutge de marina resident en els ports de mar, encarregat d’entendre de les qüestions referents als vaixells.
presídium
Política
Dret
A la Unió Soviètica, organisme que exercia col·legiadament o per delegació els poders de la institució de la qual emanava.
El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat