Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
conflicte de competència
Dret
Situació jurídica produÏda quan dos organismes es consideren competents per a conèixer d’un afer o, a la inversa, aprecien que no tenen atribucions per a pronunciar-s’hi.
Pot ésser territorial, entre òrgans amb igual competència però amb diferent circumscripció, o jeràrquica, quan es discuteix la preferència entre òrgans superiors i inferiors
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea
Dret
Conjunt de drets que els ciutadans de la Unió poden oposar davant les institucions, els òrgans i els organismes d’aquesta, com també davant dels estats membres únicament quan apliquin el dret de la Unió.
El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000 Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a la vida familiar, de…
futura
Dret
Dret a la successió d’un benifet, d’un càrrec, quan encara és vacant, d’una herència, quan encara és jacent.
dació
Dret
Acció de donar una cosa a una altra persona quan no implica liberalitat.
viàtic
Dret
Subvenció atorgada a militars quan viatgen per motius oficials i a presos en conducció ordinària.
inoficiós | inoficiosa
Dret
Dit dels actes d’última voluntat, dots o donacions, quan lesionen els drets de llegítima.
curador de l’herència jacent
Dret
Persona designada pel jutge, a instància de l’hereu cridat pel causant quan aquest no ha nomenat marmessor amb facultat per administrar, amb la finalitat de representar i administrar l’herència quan aquesta és sense titular.
La manca d’acceptació provoca que l’herència sigui vacant o jacent, segons la terminologia heretada del dret romà, perquè segons el sistema successori català és necessària l’acceptació per tal que el cridat es convertixi en hereu
adulteració d’aliments
Alimentació
Dret
Delicte consistent en la degradació de la qualitat de queviures o begudes destinats al consum públic mitjançant, generalment, la incorporació de substàncies suposadament innòcues o nocives per a la salut.
En sentit ampli, un comestible es considera adulterat quan és brut, podrit o en descomposició quan el seu color és impropi o és envasat en un recipient inadequat i també quan ha estat sotmès a dilucions injustificades, se n'ha substituït algun component o se n'ha extret un d’important La carn és adulterada quan procedeix d’un animal malalt o que ha estat sacrificat de manera no autoritzada alteració d’aliments
mutilació
Dret
Delicte consistent a mutilar o de mutilar-se.
Severament castigada per les legislacions dels estats occidentals, especialment quan és comesa a una tercera persona, en el cas de l’automutilació o de la mutilació voluntàriament induïda era penada especialment quan hom hi recorria per evitar el servei militar No és un delicte quan es tracta de trasplantaments d’òrgans practicats segons la legislació vigent i quan es tracta d’esterilitzacions o de cirurgia transsexual practicats per facultatiu i sempre amb el consentiment de l’interessat
perdó de la part ofesa
Dret
Extinció de la pena quan el delicte privat (violació, rapte, injúria, etc) és perdonat per la part ofesa.
Quant als delictes públics, el perdó afecta només l’acció civil derivada del delicte, però no pas la pena