Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
assistència pública
Dret
Conjunt de serveis que manté l’administració pública per ajudar, quasi sempre gratuïtament, els qui d’una manera momentània o permanent no disposen de mitjans econòmics per a satisfer necessitats ineludibles (menjar, serveis mèdics o hospitalaris, allotjament, maternitat, orfenesa, etc).
L’assistència pública, també anomenada beneficència pública, ha estat sempre complementada per l’acció de la beneficència particular o privada, però modernament els seus serveis són totalment o parcialment assumits, a molts països, per la seguretat social
matrimoni
Primera plana del tercer llibre de matrimonis de la parròquia Ciutadella (1690) que representa unes noces a la darreria del segle XVII
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera unívoca arreu A…
clàusula preservativa
Dret
Declaració que serà acomplida la disposició del document sempre que quedin salvaguardats els interessos superiors que s’hi especifiquen.
Aquest tipus de clàusula és característic de les societats feudals o senyorials
prole
Dret
Els fills d’algú, en el seu conjunt, en tant que procreats i membres de la família i sempre amb relació a llurs pares.
Hom sol usar el mot sobretot en llenguatge jurídic i burocràtic
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en…
acte jurídic
Dret
Acte previ al negoci jurídic i que consisteix, en el comportament humà, en el fet jurídic
que produeix efectes jurídics sempre que el comportament sigui voluntari.
caducitat
Dret
Extinció d’un dret o acció pel fet de no ésser exercitat dins el termini fixat per la llei (caducitat legal) o pactat entre les parts (caducitat convencional).
Contra la prescripció, que suposa sempre terminis llargs i de possible interrupció, la caducitat actua en terminis breus, improrrogables i sense possible interrupció
irretroactivitat
Dret
Principi jurídic segons el qual un fet no pot ésser punit per una llei posterior a la seva comissió.
Aquest principi, fonamentat en el principi jurídic de legalitat nullum crimen sine lege , té per excepció el cas del qui compleix condemna per una llei anterior a la comissió del delicte i pot beneficiar-se d’una llei posterior, sempre que aquesta sigui més benigna
jutge de pau | jutgessa de pau
Dret
Jutge que en els municipis on no hi ha jutge de primera instància i instruccció i per elecció del ple de l’ajuntament, coneix d’afers civils de poca quantia, d’actes de conciliació, de certes faltes i s’ocupa del registre civil, per delegació del jutge de primera instància.
Amb nova regulació de 7 de gener de 2000 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el jutge de pau és qui té coneixement, en primera instància, dels litigis civils que arriben al seu jutjat, sempre que la seva quantia no sigui superior a 90 euros
alteritat
Dret
Qualitat de la justícia en tant que aquesta implica sempre una relació d’un subjecte amb un altre subjecte, donant-li allò que és seu, que li correspon.
En el principi d’alteritat es fonamenta la justícia commutativa