Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a València 1868, s’establí a Madrid Collaborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris Menà una campanya en pro de la restauració borbònica a l’adveniment d’Alfons XII, Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”

Cavaller, senyor de Cerdanet Doctor en drets, fou successivament advocat de presos de València 1568-80, advocat fiscal del consell reial, oïdor civil de l’audiència de València —càrrec del qual fou destituït pel lloctinent de València marquès d’Aitona— i regent del Consell d’Aragó després del 1604 Escriví, entre altres obres, Visita de la cárcel y de los presos 1574, interessant per la descripció del sistema penitenciari i de la seva opinió sobre el pres i la pena, Verdadero gobierno de la monarquía de España 1581, Viriloquium en reglas de estado 1604, Repartimiento sumario de la jurisdicción…

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles

Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886

Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva…

S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà…