Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
acte administratiu
Dret administratiu
Acció o declaració unilateral de voluntat, de desig o de coneixement dels òrgans de l’administració pública en l’exercici de llurs funcions públiques.
Dit especialment de les resolucions o acords que adopta l’administració sobre qualsevol qüestió en exercici d’una potestat administrativa distinta de la reglamentària
circular
Dret administratiu
Disposició administrativa dictada per subsecretaris i directors generals o altres òrgans superiors de l’administració sobre l’organització interna i el funcionament dels serveis que en depenen.
coordinació administrativa
Dret administratiu
Principi general de relació entre els òrgans de l’administració pública que no estan subjectes a relació de jerarquia, per tal d’aconseguir una actuació conjunta harmònica.
desconcentració
Dret administratiu
Acció de donar competència de determinades funcions o assumptes en única i darrera instància a persones o òrgans diferents d’aquell que en té la responsabilitat, però del qual formen part.
La desconcentració implica la delegació Ha estat utilitzada sovint com una forma de descentralització funcional centralisme, descentralització, en la qual l’autonomia és pràcticament inexistent
fiscalització
Dret administratiu
Control que hom exerceix sobre l’activitat administrativa, realitzat pels òrgans superiors jeràrquics de la mateixa administració, pels tribunals de justícia, per les institucions parlamentàries i, fins i tot, per l’opinió pública.
administració
Dret administratiu
Conjunt d’atribucions que tenen legalment assignades i activitat que realitzen les entitats públiques i els òrgans que constitueixen l’administració pública, en l’exercici de les facultats i les competències que les lleis els atorguen.
jurisdicció contenciosa administrativa
Dret
Dret administratiu
Conjunt d’òrgans del poder judicial als quals, per la seva especialització, els és atribuït el coneixement dels procediments seguits contra els actes de l’administració pública o subjectes al dret administratiu, les disposicions de categoria inferior a la llei, les qüestions relatives als contractes d’obres i serveis públics i les accions de responsabilitat patrimonial de l’administració pública.
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es féu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d' universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
comarca
Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…