Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
consell de comú
Dret administratiu
Consell municipal, especialment el de les parròquies o comuns andorrans, format per dos cònsols (el cònsol major, que convoca i presideix tots els consells ordinaris i extraordinaris, i el cònsol menor) i vuit consellers.
Té cura de l’administració dels béns comunals, el repartiment i recaptació de la questia i conèixer en apellació les qüestions resoltes pels consells de quart
cònsol | consolessa
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels dos representants dels consells de parròquia (o de comú), elegits cada quatre anys, anomenats cònsol major i cònsol menor, a la vegada representants de la parròquia, juntament amb els dos cònsols anteriors, al Consell General de les Valls.
A les parròquies on hi ha consells de quart consell de quart presideixen igualment els dels grups de quarts a què pertanyen
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…