Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya
Dret administratiu
Entitat pública en la qual s’han d’inscriure totes les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat.
El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d’inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d’altres administracions La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin El registre ha d’estar sempre actualitzat i també ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa
peatge
Peatge
© Generalitat de Catalunya
Dret administratiu
Dret que hom paga per passar per vies de trànsit, com camins, ponts, carreteres i autopistes per contribuir a l’economia de la seva construcció i el seu manteniment.
El dret a cobrar peatge l’atorga l’estat per concessió administrativa
conseller | consellera
Reunió de consellers de la Generalitat, presidida per Francesc Macià (15-IV-1931)
© Fototeca.cat
Dret administratiu
Membre de determinats organismes de govern territorial catalans.
com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del País Valencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Vall d'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres
direcció general
Dret administratiu
Centre de direcció de les diferents competències en què es distribueixen les de cada departament a la Generalitat de Catalunya.
Llur nombre depèn de les necessitats del moment i els titulars són nomenats pel consell executiu de la Generalitat a proposta del conseller, cap del departament respectiu
conselleria de Sanitat i Assistència Social
Dret administratiu
Departament creat per la Generalitat de Catalunya en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932.
El conseller de sanitat, JDencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya La llei, aprovada per l’abril del 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i…
departament
Dret administratiu
Cadascuna de les parts de l’administració de la Generalitat de Catalunya que té com a finalitat la direcció d’unes funcions més o menys homogènies i, com a autoritat superior, el conseller.
Llur nombre ha evolucionat en funció de les necessitats del moment en depenen la secretaria general, les direccions generals i les oficines tècniques, comissions, juntes, etc Aquesta designació desplaçà 1936 la primitiva de conselleria, llevat del període de la Generalitat provisional 1977-80
decret de Divisió Territorial de Catalunya
Dret administratiu
Disposicions de la Generalitat de Catalunya del 27 d’agost i del 23 de desembre de 1936 per les quals fou posada en vigor una nova estructura politicoadministrativa de la Catalunya de l’Estatut d’Autonomia.
La divisió territorial adoptada distribuïa el territori de les quatre províncies del 1833 en nou regions o vegueries, dividides en comarques 38 en total, entitats geogràfiques basades en les relacions dels principals nuclis d’atracció amb llurs zones d’influència comercial, en les vies de comunicació i en les característiques fisiogràfiques Aquesta organització satisfeia la persistent aspiració catalana d’abolir la divisió provincial del 1833 El decret era el resultat final del treball iniciat el 1931 per la Ponència de la Divisió Territorial, creada per la Generalitat i formada…
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…
Síndic de Greuges
Dret administratiu
Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans, i per extensió, la institució que encapçala i representa.
Supervisa l’actuació de l’administració pública de la Generalitat i la dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l’Estatut dóna competència a la Generalitat Creada aquesta institució per l’Estatut, el Parlament de Catalunya nomenà síndic de greuges Frederic Rahola , el 1984, al qual succeí en el càrrec Anton Cañellas 1992-2004, Rafael Ribó 2004-22 i des del 15 de de juliol de 2022 ocupa el càrrec Esther Giménez-Salinas i Colomer El desembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Síndic de Greuges, que ampliava la durada del càrrec de…
conselleria
Dret administratiu
Cadascun dels departaments del govern autonòmic sota la direcció d’un conseller.
A Catalunya, des de l’any 1936, hom empra preferentment el terme departament, bé que la designació primitiva reaparegué durant la Generalitat provisional presidida per JTarradellas 1977-80