Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
residència
Dret
Dret canònic
Obligació que té el clergue d’estar-se habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix (una parròquia, prop d’una església on radica la comunitat canonical o un benefici o la cúria romana per als cardenals que no són bisbes).
La residència pot ésser material i passiva, quan consisteix en la sola presència del beneficiat al lloc del benefici, o activa i formal, quan s’hi afegeix l’execució o compliment del propi ofici El Dret Canònic precisa per a cada grau i estament eclesiàstic l’obligació de residir i les sancions o penalitats en cas d’incompliment
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot…
porcioner
Dret canònic
Sacerdot o beneficiat que, per l’acta de fundació del monestir, catedral o col·legiata, consta que té dret a les porcions o repartiments comuns.
porcioner
Dret canònic
Canonge, monjo, beneficiat i algunes vegades simple laic que té dret a una part d’aliments o de vestuari dels béns comuns d’una comunitat.
quarta canònica
Dret canònic
Quarta part de la renda d’un benefici que s’ha de donar al bisbe o a la seva mensa episcopal després de la mort del beneficiat o de la renúncia del benefici mentre aquest es trobava vacant.