Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
impúber
Dret canònic
Dret civil
Que no ha arribat a la pubertat.
Pel dret romà, d’aplicació a Catalunya, eren considerats impúbers els nois menors de catorze anys i les noies menors de dotze Actualment hom considera impúbers, sense distinció de sexe, els menors de catorze anys Els impúbers no tenen capacitat per a fer testament, contractar i ésser testimonis En els texts de dret català l’impúber era anomenat pubill El dret canònic considera igualment impúber el noi mentre no ha complert catorze anys, i la noia dotze Els impúbers no poden contreure matrimoni, no tenen vot en les eleccions canòniques, no poden testificar en judici, són exempts…
excomunió
Dret canònic
Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’…
confessió
Dret canònic
En dret processal canònic, afirmació escrita o oral sobre algun fet davant el jutge competent manifestada per alguna de les parts sobre la matèria del judici i contra si mateixa, tant espontàniament com pel fet que el jutge la interrogui.
Si es tracta d’un assumpte privat i no hi intervé el bé públic, relleva les altres de la càrrega de la prova
audiència episcopal
Història
Dret canònic
Jurisdicció reconeguda als bisbes per l’emperador Constantí (318), que esdevingué més o menys àmplia segons els temps, però amb tendència a ésser limitada als afers entre clergues ( privilegium fori
); la seva principal peculiaritat era d’ésser més un tribunal d’arbitratge que no pas de judici.
immunitat eclesiàstica
Dret
Dret canònic
Privilegi atorgat a l’Església en virtut del qual els temples i les esglésies resten exempts de la jurisdicció civil i de la celebració d’actes profans i poden concedir el dret d’asil religiós (immunitat local), els béns de l’Església són exempts d’imposicions fiscals (immunitat real) i les persones eclesiàstiques (clergues, religiosos i religioses) no poden ésser sotmeses a judici penal sense autorització del bisbe respectiu i són exemptes de la prestació de certs serveis, com personals, militars, etc (immunitat personal).