Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llibre parroquial
Dret canònic
Llibre on es registren els bateigs, matrimonis i enterraments de cada parròquia.
Creat pel concili de Trento, és el precedent civil Malgrat el seu caràcter parcial i la desaparició o deficient conservació en molts casos, constitueix la font de dades demogràfiques més important per als períodes preestadístics a Europa La seva explotació ha permès un gran desenvolupament de la demografia històrica, sobretot després de la creació de tècniques específiques com la reconstrucció de famílies , ideada pel demògraf francès Louis Henry
quart
Dret canònic
Capellania parroquial agregada a una canongia per augmentar el producte o renda d’aquesta.
Desaparegueren del Principat al segle XIV, però es conservaren a alguns indrets del País Valencià i de Mallorca A Mallorca al segle XVIII hi havia vuit quarts units a les vint-i-dues canongies Desaparegueren amb el concordat del 1851
sepultura eclesiàstica
Dret canònic
Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt.
Comprèn el trasllat del cadàver a l’església parroquial o electiva, el funeral dins l’església i l’acompanyament al cementiri o al lloc de sepultura Ultra els no batejats, en són exclosos els apòstates, heretges o cismàtics i els excomunicats o interdits, si abans de morir no han donat senyals de penediment Fins recentment n'eren també exclosos els suïcides i els qui havien disposat d’ésser incinerats incineració
adventici
Dret canònic
Quantitat global que percep el vicari o el prevere adscrit a una parròquia en concepte d’honoraris d’assistència a enterraments, funerals, casaments, administració del baptisme i despatx de la documentació parroquial.
església sucursal
Dret canònic
Capella o església, dins el terme d’una parròquia, en la qual se celebra el culte i els serveis parroquials per tal de poder atendre els fidels que resideixen lluny de l’església parroquial.
visita
Dret canònic
Forma d’exercici de la jurisdicció d’un superior eclesiàstic o religiós, amb la finalitat d’inspeccionar el bon funcionament d’una comunitat diocesana, parroquial o religiosa, corregir-ne els abusos o impartir directrius pastorals.
Ultra la visita ad limina cal esmentar la visita pastoral que fa el bisbe a les esglésies de la seva diòcesi, la visita canònica , pròpia dels superiors religiosos a totes les cases de llur jurisdicció, i la visita apostòlica o extraordinària , que hom fa amb motiu d’un fet excepcional per ordre de la Santa Seu