Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual adquireix l’…
substitució vulgar en fideïcomís
Dret català
Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari.
Es dóna en el cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler Es tracta generalment d’un benefici a favor de la descendència de l’hereu fideïcomissari, per tal d’evitar que romangui postergada en benefici d’un hereu fideïcomissari posterior
purificació
Dret català
Acompliment d’un esdeveniment o d’una condició, per raó del qual es dóna lloc que restin sense més efectes una obligació o un fideïcomís (tant pur com condicional) i els béns que hi venien gravats passin a la qualitat de lliures de la càrrega o substitució que els afectava, a disposició d’un darrer possessor.