Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
divisió de finca emfitèutica
Dret català
Facultat de poder dividir la finca gravada amb un cens emfitèutic i de procedir igualment a la divisió del gravamen emfitèutic entre les noves finques resultants.
En el dret tradicional de Catalunya l’emfiteuta podia dividir la finca tantes vegades com volgués, però aquesta decisió no comportava la del cens, que es mantenia indivís a càrrec de l’emfiteuta La divisió necessària del cens com a conseqüència de la divisió de la finca emfitèutica fou introduïda a Catalunya per llei de 31 de desembre de 1945
dimissió de finca emfitèutica
Dret català
Facultat que hom reconeix a l’emfiteuta de poder tornar la finca al titular del domini directe; aquell esdevé, així, lliure de les prestacions emfitèutiques.
Actualment hom reconeix a tot emfiteuta que estigui al corrent de les seves obligacions la facultat de tornar la finca al senyor directe mitjançant l’abonament dels seus deterioraments i l’extinció de les càrregues i drets reals que hagués imposat sobre la finca, i sense dret a les millores Als s XIII-XV, a la Catalunya Vella, per a poder dimitir la finca sense consentiment del senyor calia que l’emfiteuta estigués al corrent en el pagament dels censos i de les prestacions, que restituís els títols i que atorgués escriptura de la dimissió, i era, a més, obligat a indemnitzar els danys soferts…
lluïsme
Dret català
Dret del senyor directe, anomenat també foriscapi, a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga i, així, lloa i aprova la transmissió.
En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor…
fadiga
Dret català
Història del dret
Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al…