Resultats de la cerca
Es mostren 610 resultats
fundació
Dret civil
Patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa per realitzar un objectiu d’interès general, al qual la llei reconeix personalitat jurídica.
El règim jurídic de les fundacions a Catalunya és previst a la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del Parlament de Catalunya, per la qual s’hi incorporà el llibre tercer del Codi Civil de Catalunya dedicat a les persones jurídiques, tot refonent les normes existents amb alguns canvis en aspectes vinculats als requisits constitutius
en frau de creditors
Dret civil
Dit del negoci jurídic que pot ésser objecte de rescissió quan el deutor ha defugit, mitjançant maniobres, les seves obligacions i no pot satisfer els crèdits.
frau
Dret civil
Acció feta emparant-se en una llei per eludir-ne una altra, sia de l’ordenament jurídic del mateix país, sia d’un altre.
frau
Dret civil
Intenció de perjudicar algú o d’aprofitar-se’n d’un error en benefici propi; tant pot concórrer en el moment de celebrar-se un acte o contracte com durant la seva execució.
finca registral
Dret civil
Tot allò que obre foli en els llibres del registre de la propietat.
Són finques registrals tota finca material i les especials, és a dir, les discontínues, contigües, concessions administratives, etc
finca material
Dret civil
Tros de terra delimitat i que és objecte del dret de propietat.
fideïcomissari | fideïcomissària
fideïcomís universal
Dret català
Dret civil
Fideïcomís segons el qual l’hereu ha de transmetre tota l’herència a un tercer, bé que té dret a retenir la llegítima o, en dret català, la quarta trebel·liànica.
fideïcomís singular
Dret català
Dret civil
Fideïcomís, consistent en l’encàrrec fet a l’hereu pel testador de lliurar una cosa determinada a un tercer.
fideïcomís de residu
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària caracteritzada perquè el primer cridat (l’hereu o legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que les d’un fiduciari normal.
El fideïcomís de residu té, a Catalunya, dues modalitats fonamentals, segons que el primer cridat hagi de reservar, almenys, per als successius hereus o legataris una quarta part dels béns fideïcomesos o que els successivament cridats solament hagin de rebre allò que resti de l’herència o llegat, si és que resta alguna cosa En el fideïcomís de residu el primer cridat només pot disposar del béns fideïcomesos per actes entre vius, però no en testament