Resultats de la cerca
Es mostren 610 resultats
propietari | propietària
proindivís | proindivisa
Dret civil
Dit de la copropietat d’un bé naturalment o convencionalment indivís, talment que cada copropietari hi té una participació ideal o proporcional.
proindivisió
Dret civil
Situació d’indivisió en què es troba un bé que pertany a més d’una persona (proindivís).
Sol dir-se de les herències quan els cohereus no han efectuat la partició
profectici | profectícia
Dret civil
Dret romà
Dit dels béns que el pare dóna al fill perquè els administri (peculi profectici) o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare (béns profecticis).
En el dret romà eren oposats als béns adventicis i constituïen el peculi
prestanoms
Dret civil
Contracte de fidúcia pel qual una persona (prestador) deixa a una altra (prestatari) el seu nom per a poder efectuar, aquest, actes (normalment de comerç) que altrament no podria efectuar.
Pel seu caràcter secret no afecta el contracte a tercers, davant els quals el prestador és únic responsable Aquest tipus de contracte fou típic a Andorra
premoriència
Dret civil
Mort anterior a una altra.
A efectes hereditaris, en cas de dubte de qui ha mort primer accident, normalment, hom considera que els fills impúbers premoren als pares i la dona a l’home
troncalitat
Dret civil
En el dret successori, privilegi pel qual els béns hereditaris d’una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d’on procedeixen, en casos de successió abintestada sense deixar descendents.
D’origen germànic, la troncalitat ha subsistit en la majoria de drets
torneria
Dret civil
Retracte gentilici segons el qual, quan una persona vol vendre un bé immoble, ha d’oferir-lo en primer lloc als seus germans i altres parents col·laterals, i si aquests no volen adquirir-lo, pot després vendre’l a qualsevol persona.
En el cas que el venedor no faci aquest previ oferiment, els parents del venedor poden retreure la finca venuda Només existeix en el dret comarcal de la Vall d’Aran i és regulat pel privilegi de la Querimònia 1313
tia
Dret civil
Germana del pare o de la mare.
És anomenada també tia carnal per a distingir-la d’una tia sobrevinguda , casada amb un oncle propi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina