Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
protutor | protutora
Dret civil
Persona encarregada de supervisar les funcions i actuacions del tutor.
El codi de família de l’any 1998, sota el títol de la tutela i altres institucions tutelars, substitueix la llei de l’any 1991, que regulava l’esmentada matèria En aquesta nova regulació se suprimeix la figura del protutor, ja que no havia tingut prou arrelament, i apareix una nova figura, el consell de tutela, amb funcions de control
llicència marital
Dret civil
Autorització atorgada pel marit a favor de la muller per a acomplir uns actes determinats que la llei no considera vàlids sense l’esmentada autorització.
En dret comú, amb anterioritat a la modificació del Codi Civil espanyol, per llei de 2 de maig de 1975, la dona necessitava la llicència marital en certs casos, entre els quals es destaquen comparèixer en judici, adquirir béns a títol onerós o gratuït i per vendre’ls, contractar i també vendre, gravar i hipotecar els seus béns parafernals, així com exercir el comerç, d’acord amb el que disposava el codi de comerç Actualment, la llicència marital resta reduïda, en dret comú, als actes de l’esposa que es refereixen a obligar els béns propis de l’associació a guanys La compilació de dret civil…
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents…
pubertat
Dret civil
Moment de la vida d’una persona física durant el qual, estant subjecte encara a la minoritat, ja pot intervenir en algun negoci jurídic (atorgament de testament) o en actuacions judicials (donar testimoniatge, ésser escoltat pel jutge, etc) i que les lleis fixen a 14 anys.
El dret canònic considera púbers les noies des de 12 anys El dret romà que primitivament preveia la inspectio corporis , ‘examen del cos’, per determinar l’entrada a la pubertat li atorgava la capacitat per a tota mena d’actes jurídics