Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
abandó
Dret civil
Acció de renunciar a la propietat de béns desprenent-se de llur possessió amb la intenció de perdre’n el domini, els quals es converteixen aleshores en res nullius i llur propietat pot ésser adquirida per qualsevol persona que la trobi i en prengui possessió (ocupació).
Cal distingir l’abandó de la pèrdua mentre que l’abandó és realitzat amb intenció de perdre'n la propietat, la pèrdua és un acte involuntari pel qual hom no perd la propietat Hom presumeix legalment si una cosa ha estat abandonada o perduda per les circumstàncies del moment, del lloc, de l’estat de la cosa, etc En principi, l’abandó no és aplicable als béns immobles L’abandó d’animals és configurat de diferents maneres segons que es tracti d’animals domèstics inclosos els eixams d’abelles o d’animals salvatges en captivitat compresos els criats en deveses o vivers En el primer…
declaració de voluntat
Dret civil
Expressió formal de la intenció d’una persona.
És exigida, sobretot, en el consentiment d’una part en un negoci jurídic, i cal que es faci sense coacció, ni per por o error, que són els constituents del vici del consentiment
permuta
Dret civil
Contracte entre dos, pel qual s’obliguen a bescanviar-se alguna cosa.
Antecedent històric de la compravenda, es regeix per moltes de les seves normes La diferència està en el fet que en la compravenda hom canvia una cosa per diner, mentre que en la permuta hom canvia una cosa per una altra ambdós contractants actuen com a venedors i n'assumeixen les responsabilitats com en la compravenda Si, a més, hi ha un pagament en diner i les parts contractants no han expressat llur intenció, hom ho considerarà permuta si el valor de la cosa donada com a part del preu excedeix el del diner Si hom perd per evicció la cosa rebuda en permuta, podrà optar per reclamar la…
ocupació
Dret civil
Forma originària d’adquirir la propietat consistent a apoderar-se de béns materials externs que no pertanyen a ningú, amb la intenció d’apropiar-se’ls.
frau
Dret civil
Intenció de perjudicar algú o d’aprofitar-se’n d’un error en benefici propi; tant pot concórrer en el moment de celebrar-se un acte o contracte com durant la seva execució.
possessió
Dret civil
Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella, protegit per l’ordenament jurídic, independentment de la seva legitimitat, i la cosa posseïda amb causa justa i de bona fe —presumible sempre mentre ningú no demostri el contrari—, i amb intenció de disposar-ne.
En tant que relació jurídica, la llei la protegeix com una propietat, el dret és equiparable al domini, protegit per la llei hipotecària, bé que subordinat al dret preferent que pugui tenir-hi un altre Hom la considera justa, quan no és violenta, clandestina o a precari, i de bona fe quan el posseïdor creu que no comet cap injustícia adquirint-la o mantenint-la en el seu poder Hom parla d' ocupació quan la cosa no era posseïda per ningú en cas contrari, es tracta de tradició La manca de consentiment de l’antic posseïdor fa que la possessió sigui considerada de mala fe L’adquisició, pot fer-…