Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
prellegat
Dret civil català
Llegat ordenat a favor de l’hereu únic o a favor d’un cohereu.
Segons els principis successoris que informen el dret romà el prellegat era nul en aquella part en què l’hereu havia de pagar-se a si mateix tal llegat però el dret civil català actual refusa aquesta construcció i estableix que l’hereu o cohereu adquireixen íntegrament el prellegat a títol de legataris i no d’hereus
pubill
Dret civil català
Fill no instituït hereu, quan es casava amb una pubilla.
En certes comarques de la Catalunya Vella el pubill solia aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar, que generalment consistia en diners que el pubill acostumava a rebre dels seus pares quan es casava, o, si ja havien mort aquests, de l’hereu A voltes, el pubill rebia de la seva muller una retribució pel seu treball a casa de la pubilla, que era anomenat soldada
condició captatòria
Dret civil català
Condició que s’aplica tant a la institució d’hereu com als llegats, consistent en la realització d’una disposició testamentària, feta per l’hereu o el legatari, a favor del testador o d’una altra persona.
És una condició contrària a la llei i la moral, ja que és atemptatòria de la llibertat de testar La sanció de les condicions captatòries és la declaració de nullitat de la institució d’hereu o del llegat, en el sentit que es treu al possible captador el propòsit de fer la disposició, i al possible captat, l’incentiu d’atorgar-la Pel que fa a l’eficàcia de la disposició captada, serà vàlida llevat que es provi que el captat no l’hauria atorgat si hagués sabut que aquella era nulla
petició d’herència
Dret civil català
Acció que la llei atribueix a l’hereu per tal d’obtenir el reconeixement de la seva qualitat i els béns que formen part del cabal relicte com a universalitat.
Aquesta acció pot exercitar-la l’hereu contra qualsevol persona que posseeixi els béns hereditaris en concepte d’hereu o sense allegar cap títol Aquesta acció prescriu al cap de trenta anys
quarta trebel·liànica
Dret civil català
Facultat de què gaudeix l’hereu gravat de fideïcomís de poder percebre una quarta part dels béns relictes pel fideïcomitent, que resten per tant exclosos del gravamen fideïcomissari.
Sols pot detreure-la l’hereu fiduciari que adquireixi en primer lloc l’herència fideïcomesa i practiqui el degut inventari de l’herència, i sempre que el testador no li hagi prohibit la seva detracció La quarta trebelliànica sols es dóna en els fideïcomisos ordenats en testament, i no quan es tracta d’un fideïcomís establert en heretament a favor dels contraents o heretament mutual
llegat de part alíquota
Dret civil català
Disposició del causant feta a títol universal, però que d’acord amb la seva voluntat el beneficiari ha de rebre a títol de legatari.
Atribueix a aquest el dret que li siguin adjudicats béns de l’actiu hereditari líquid pel valor de la seva quota però l’hereu gaudeix de la facultat de poder pagar, a son arbitri, aquest llegat en béns hereditaris o en diner extrahereditari
dret de transissió
Dret civil català
Facultat dels hereus del cridat a una herència que mor sense haver-la acceptada ni repudiada, de poder succeir-lo en la facultat de poder acceptar o repudiar aquesta herència.
Els hereus del cridat poden acceptar ambdues herències, però no acceptar l’herència del primer causant i repudiar la de l’hereu que els transmet aquest dret Si diversos hereus accepten la segona herència, cadascun d’aquests pot acceptar o repudiar l’herència del primer causant, amb independència dels altres, i amb preferent dret d’acréixer entre ells
pubilla
Dret civil català
Dona instituïda hereva, generalment per part d’algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a bé parafernal, que era administrat per ella.
En cas de contreure matrimoni amb persona que no gaudia de la condició d’hereu, aquest acostumava a aportar determinats béns en concepte d’aixovar, com un dot aportat pel marit, a favor del qual la pubilla solia prometre-li en determinades comarques, com l’Urgell i la Segarra, la soldada, que generalment sols es pagava els deu primers anys de matrimoni
reversional
Dret civil català
Dit del pacte afegit als heretaments cumulatius i mixts, en virtut del qual l’heretant recobra els béns transmesos a l’hereu contractual en els casos estipulats, i si no ha estat previst l’abast de la revisió, quan l’hereu premori a l’heretant sense deixar fills.
Si el pacte reversional és a favor d’una persona distinta de l’atorgant, del seu consort o dels hereus d’aquell, té el caràcter d’una substitució fideïcomissària
soldada
Dret civil català
Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni; i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa.
Aquesta institució, freqüent a les comarques de l’Urgell i la Segarra i les contrades veïnes, ha perdut actualment tota vigència