Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
crèdit de participació
Dret civil català
Dret que té el cònjuge que ha obtingut menys guanys durant la vigència del matrimoni regulat pel règim econòmic de participació en els guanys, de percebre la meitat dels beneficis de l’altre cònjuge, que els ha obtingut en més quantitat.
El crèdit de participació en els guanys es pot pagar en diners o mitjançant l’adjudicació dels béns determinats això darrer serà a petició de qualsevol dels cònjuges Encara que el creditor del dret de participació pot exigir immediatament el pagament a partir del moment en què es determinin els guanys obtinguts per cada cònjuge, també és possible ajornar-lo o pagar-lo en terminis en cas que ho demani el deutor, sempre que ho garanteixi suficientment En cas que en el patrimoni del deutor no hi hagi béns suficients per a pagar el crèdit, el creditor, per a…
llegat de part alíquota
Dret civil català
Disposició del causant feta a títol universal, però que d’acord amb la seva voluntat el beneficiari ha de rebre a títol de legatari.
Atribueix a aquest el dret que li siguin adjudicats béns de l’actiu hereditari líquid pel valor de la seva quota però l’hereu gaudeix de la facultat de poder pagar, a son arbitri, aquest llegat en béns hereditaris o en diner extrahereditari
sotsllegat
Dret civil català
Llegat amb el qual és gravat un legatari.
Aquest sols haurà de pagar el sotsllegat quan percebi el seu llegat el gravamen que representa el sotsllegat no podrà excedir el valor del primer llegat En tot cas el legatari podrà reduir el que excedeixi, si doncs voluntàriament no vol complir-lo íntegrament
prellegat
Dret civil català
Llegat ordenat a favor de l’hereu únic o a favor d’un cohereu.
Segons els principis successoris que informen el dret romà el prellegat era nul en aquella part en què l’hereu havia de pagar-se a si mateix tal llegat però el dret civil català actual refusa aquesta construcció i estableix que l’hereu o cohereu adquireixen íntegrament el prellegat a títol de legataris i no d’hereus
soldada
Dret civil català
Crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit que no gaudia de la condició d’hereu —cabaler o pubill—, i que per regla general deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni; i amb la peculiaritat, a més, que el marit només podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa.
Aquesta institució, freqüent a les comarques de l’Urgell i la Segarra i les contrades veïnes, ha perdut actualment tota vigència