Resultats de la cerca

En el dret vigent a l’Estat espanyol únicament pot ésser imposada per sentència com a pena principal o accessòria a d’altres

Fou vigent fins el 1996, any en què hom aprovà l’actual codi penal Hom en distingia una de major , entre vint anys i un dia fins a trenta anys i una de menor , des de dotze anys i un dia fins a vint Ambdues comportaven la pena accessòria d'inhabilitació absoluta la reclusió major comportava, a més, la interdicció civil La reclusió, en el nou codi penal, distingueix entre la pena de presó de quinze a vint anys, amb la clàusula d’elevació de la mateixa a la pena de presó de vint a vint-i-cinc anys quan concorrin en el fet dues o…

Consisteix en la privació de les responsabilitats, els privilegis, les dignitats i els honors vinculats al càrrec que ocupava fins al moment de la condemna La degradació canònica o eclesiàstica comporta la deposició i la reducció a l’estat laical La degradació militar té el caràcter d’infamant, impedeix de continuar formant part de l’exèrcit i comporta la pèrdua de tots els graus, condecoracions i pensions

Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…