Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
falta
Dret penal
Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.
En la majoria de legislacions penals la falta és recollida, bé que amb diferents denominacions, amb caràcter de delicte menor S'estructura semblantment al delicte i només se'n diferencia en la menor gravetat dels interessos lesionats La condemna per falta mai no és tinguda en compte com a antecedent penal
punibilitat
Dret penal
Caràcter de punible que revesteix un delicte o una falta penal.
Normalment, perquè un fet constitueixi un delicte, n'hi ha prou que sigui antijurídic i imputable a culpa o negligència del seu autor, però sovint la llei exigeix que s’hi incloguin algunes circumstàncies externes al delicte, independents de la voluntat de l’autor, que hom anomena condicions objectives de punibilitat i que sovint influeixen en l’agreujament de la pena, com és ara en els delictes qualificats pel resultat
temptativa
Dret penal
Propòsit i començament d’execució d’un delicte que no arriba a realitzar-se per circumstàncies independents de la voluntat del culpable.
És anomenada, impròpiament, conat Distinta del desistiment i del delicte frustrat, és sempre punible quan s’encamina a un delicte, però no a una falta
lesió
Dret penal
Delicte o falta comesos per danys corporals produïts sense la intenció de matar.
En consentiment lliurement expressat pel pacient eximeix de responsabilitat en els supòsits de trasplantaments d’òrgans, fets d’acord amb el que disposa la llei, i d’esterilitzacions i cirugia transsexual realitzats per personal facultatiu
agent
Dret penal
Autor d’una acció qualificada legalment com a delicte o com a falta.
autor | autora
Dret penal
Persona que participa en el delicte o falta mitjançant l’execució directa del fet punible.
Quan aquest no és realitzat per l’agent d’una manera personal o directa, la doctrina científica parla aleshores d' autor mediat Són autors els qui participen directament en l’execució del fet, els qui forcen o indueixen directament d’altres a executar-lo i els qui cooperen a l’execució del fet per un acte sense el qual aquest no s’hauria efectuat Aquesta darrera forma de participació ha estat confosa, a vegades, per la jurisprudència amb la complicitat inducció, coautor
punició
Dret penal
Acció judicial d’imposar una pena a algú per fer-li expiar un delicte o una falta.
imputabilitat
Dret penal
Possibilitat d’atribuir a una persona una acció o omissió previstes per la llei com a falta o delicte.
La imputabilitat és l’element més important de la culpabilitat i té per fonament la concurrència de condicions psíquiques salut mental i biològiques edata exigides per la llei per a respondre dels actes comesos
abandó de família
Dret penal
Delicte que consisteix a incomplir voluntàriament, podent-ho fer, els deures d’assistència derivats del matrimoni, de la pàtria potestat o de la tutela (assistència mútua entre els esposos; assistència moral, correcció i educació dels fills o tutelats, llur representació legal i administració de llurs béns; etc), quan és degut a una conducta desordenada o bé quan concorre amb l’abandó culpable del domicili comú.
Igualment, consisteix a incomplir els deures d’assistència econòmica per a l’alimentació dels descendents, ascendents o cònjuge que es trobin necessitats La qüestió si la llei ha d’aplicar-se només a les obligacions econòmiques o també a d’altres obligacions d’assistència que comporten el matrimoni, la paternitat i la tutela, ha estat molt discutida en certs estats només és castigada la falta d’assistència econòmica quan pot provocar la mort o perjudicis greus a la salut Brasil, Noruega, Canadà, Bèlgica, Països Baixos, etc el codi penal italià del 1930, en canvi, estengué el…