Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
falta
Dret penal
Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.
En la majoria de legislacions penals la falta és recollida, bé que amb diferents denominacions, amb caràcter de delicte menor S'estructura semblantment al delicte i només se'n diferencia en la menor gravetat dels interessos lesionats La condemna per falta mai no és tinguda en compte com a antecedent penal
delicte preterintencional
Dret penal
Delicte en el qual el culpable no tenia intenció de causar un mal de tanta gravetat com el realment causat.
Com que es tracta d’una circumstància subjectiva, cal que la manca d’intencionalitat sigui deduïble dels mitjans emprats per a la producció del delicte i de la forma concreta de cometre'l
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’Executiu, al…
escala gradual de penes
Dret penal
Cadascuna de les sèries de penes ordenades en els codis de major a menor gravetat, per adaptar-les a l’índole, els graus i les circumstàncies dels delictes i de la participació dels culpables.
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…