Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
recot
Dret penal
Antiga pena pecuniària aplicada a Andorra que s’aplicava als infractors que, dins del vuit dies següents a la sentència, no havien efectuat el pagament del cot de la terra o de la parròquia.
Equivalia al doble de l’import del cot de la terra i del cot de parròquia, que eren fixats pel consell general Fou vigent fins a la introducció del nou ordenament jurídic andorrà 1993
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’Executiu, al…
delicte contra la hisenda pública
Dret penal
Defraudació mitjançant acció o omissió a la hisenda pública estatal, autonòmica, foral o local, eludint el pagament de tributs, quantitats retingudes o ingressos a compte de retribucions en espècie, obtenint indegudament devolucions o gaudint de beneficis fiscals de la mateixa manera.
Quedarà exempt de responsabilitat penal qui regularitzi la seva situació tributària abans de la notificació per part de l’administració tributària, de la iniciació d’actuacions de comprovació tendents a la determinació dels deutes tributaris, o abans que el ministeri fiscal o un advocat de l’estat hagin interposat querella o denúncia contra aquell dirigida
exacció il·legal
Dret
Dret penal
Delicte que comet l’autoritat o el funcionari públic en exigir el pagament d’imposts no autoritzats degudament, o el que comet el funcionari públic en exigir drets superiors als que li són assenyalats en l’exercici de les seves atribucions.