Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bigàmia
Dret canònic
Dret penal
Delicte consistent a contreure un segon o un ulterior matrimoni sense haver estat dissolt l’anterior.
Per a l’Església Catòlica, l’intent de contreure matrimoni essent encara vàlid l’anterior és un delicte penat amb infàmia legal
prestació social substitutòria
Dret penal
Realització d’activitats d’utilitat pública que no requereixin l’ús d’armes ni suposin dependència orgànica d’institucions militars, que tenen l’obligació de realitzar aquells que siguin declarats objectors de consciència i exempts de prestar el servei militar.
El Codi Penal del 1995 dedica, com una novetat important, una secció als delictes contra el deure de compliment de la prestació social substitutòria Incorren en delicte contra el deure del seu compliment els objectors que, sense causa justa, quan siguin cridats al compliment del servei que se'ls assigni, no es presentin en el termini d’un mes quan incorporats al servei, no hi acudeixin per més de vint dies consecutius i quan, incorporats per al compliment de la prestació, es neguin a complir-la Una vegada hagi complert la condemna, el penat restarà exempt del compliment de la…
narcotràfic
Dret penal
Nom amb el que és designat el comerç il·legal pel qual les diverses menes de drogues es desplacen des dels països on són produïdes i elaborades fins als seus destinataris, als països on són consumidors.
El comerç de les substàncies estupefaents en gairebé tots els països del món és penat amb càstigs més o menys greus els quals, en alguns països del sud-est asiàtic poden arribar fins a la mort de l’acusat Se sol penalitzar el tràfic o comerç de la droga però no el seu consum, tret de casos molt concrets Segons l’informe de les Nacions Unides sobre drogues, el 2004 entre el 3% i el 4% de la població mundial era addicta a algun tipus de substància illegal D’aquest total, el 70% ho era del cànnabis, el 17,5%, de les drogues sintètiques amfetamines, metamfetamines, èxtasi, etc, el 7…
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’Executiu, al…
culpa
Dret penal
Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
Dóna lloc a l’aplicació d’una pena i a la responsabilitat civil dels perjudicis causats El grau de culpabilitat varia segons la importància de la negligència i del dany causat, i pren una diferent qualificació jurídica imprudència temerària simple, etc