Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cursus honorum
Dret romà
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.
Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o…
Gneu Flavi
Dret romà
Jurisconsult romà.
Fou secretari d’Apli Claudi Divulgà el text de les Legis actiones , que fins aleshores només coneixien els patricis, i publicà al fòrum el calendari dels dies d’administració de justícia dies fasti Fou edil curul i tribú del poble
senatconsult
Història
Dret romà
A l’antiga Roma, decisió senatorial, en resposta a la moció o la consulta d’un magistrat.
El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l' aerarium Saturni Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis comitia , era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d' intercessió o de vet contra un senatconsult Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el senat conferia…
llei aquília
Dret romà
Llei votada a Roma a instància del tribú Luci Aquili (segle III aC) que inicia la regulació del sistema d’indemnització dels danys ocasionats a les coses animades —esclaus, animals— o inanimades d’un particular.
L’acció de la llei aquília ha estat en vigor en el dret català fins el 1960, i substituïda per les disposicions del Codi Civil que hi són inspirades
llei Canuleia
Dret romà
Llei atorgada per la intervenció del tribú Gai Canuleu l’any 445 aC (que havia fet retirar els plebeus al mont Janícul), per la qual fou deixada sense efecte la prohibició dels matrimonis entre patricis i plebeus, continguda en la llei de les XII Taules.
lleis apuleies
Dret romà
Nom amb què són conegudes diverses lleis promulgades a Roma entre el 103 i el 100 aC per iniciativa del tribú Apuleu Saturní, que eren destinades a regular la distribució de les terres provincials (Lex Appuleia agraria) i a defensar els habitants de les províncies de les possibles extralimitacions dels magistrats i de la milícia (Lex Appuleia maiestatis).