Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
treballador | treballadora
assalariat | assalariada
Economia
Sociologia
Dret del treball
Persona que treballa per compte d’empresaris privats o públics, dels quals rep un salari en canvi de la seva força de treball en el mercat.
L’existència dels assalariats com a classe és una de les condicions necessàries per a l’existència del règim de producció capitalista capitalisme, obrer
assegurança de viduïtat
Economia
Dret del treball
Pensió vitalícia a la qual té dret el vidu o la vídua d’un treballador o d’un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat social.
La pensió —mensual— que rep el vidu o la vídua d’un treballador equival al 45% de la quantitat que resulta de dividir per 28 la suma de bases de cotització de l’obrer mort durant un període continuat de 24 mesos naturals equival al 60% de la pensió d’invalidesa o de jubilació del cònjuge difunt i al 45% del salari real del cònjuge mort en accident laboral en aquest cas, rep també una indemnització equivalent a sis mensualitats Les pensions dels vidus de funcionaris són determinades per cadascuna de les legislacions especials
Comissions Obreres
Cartell editat el 1976 per Comissions Obreres poc després de la seva legalització com a sindicat
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…