Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
adaptació
Ecologia
Conjunt de modificacions hereditàries (morfològiques, fisiològiques i etològiques) que permeten a un organisme, una població o una espècie adequar-se a les condicions biòtiques i abiòtiques del medi.
L’adaptació és un procés fonamental en l’evolució i diversificació de les espècies
adaptació genètica
Ecologia
Adaptació que és resultat de certes mutacions produïdes a l’atzar, però que es mantenen per selecció natural, p ex, la de certes famílies d’insectes a insecticides concrets o la d’alguns microorganismes a determinats antibiòtics.
helofitisme
Ecologia
Adaptació d’algunes plantes a resistir períodes llargs d’inundació.
Durant aquests períodes es produeixen situacions d’anòxia prop de les arrels de les plantes afectades L’anòxia va acompanyada de processos anaeròbics de descomposició, alliberament de nitrogen o d’òxids de nitrogen en forma gasosa, acumulació d’àcid sulfhídric, altes concentracions de ferro i manganès en forma soluble i alliberament d’àcids carboxílics i hidrats de carboni Tot plegat configura un medi químic que planteja greus problemes per a l’activitat dels vegetals superiors i la seva adaptació
halofitisme
Ecologia
Adaptació d’algunes plantes a sòls amb una concentració forta de sodi i de conductivitat elevada.
La solució del sòl presenta aquestes condicions en zones litorals amb influència d’aigua salada i, també, en depressions tancades de territoris endorreics de zones àrides Totes les plantes necessiten un mínim de sals en l’aigua del sòl si l’aigua és molt pura, les plantes n'han de captar molta per a aconseguir una concentració de sals, que sempre serà molt baixa i, com a conseqüència, la flora molt pobra Totes les plantes, doncs, s’adapten bé a sòls amb una certa concentració de sals Les plantes halòfites, però, són les que s’adapten a sòls amb concentracions de sals superiors a les que…
Josep Garriga
Història del dret
Jurista i científic.
Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787
principi de Bergmann
Ecologia
Principi relatiu a la influència de la temperatura sobre les dimensions dels animals.
Expressa el fet que, en els animals homoterms, els individus d’una espècie determinada que viuen en zones fredes són més grossos que els individus de la mateixa espècie que viuen en zones més càlides i que, entre espècies pròximes, els individus més grossos són els que viuen en climes humits Els animals peciloterms presenten la relació inversa són menors els que viuen en climes més freds Hom interpreta això com un mecanisme d’adaptació al fred
Emmerich de Vattel
Història
Història del dret
Diplomàtic i jurista suís.
Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional
Bernat Joaquim Danvila i Villarrasa
Economia
Història del dret
Jurisconsult i economista.
Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen
bosc tancat
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns es toquen entre elles.
En un bosc tancat el sotabosc conté poques plantes, les quals han d’estar adaptades a la manca de llum Una característica d’aquesta adaptació és la disposició horitzontal de les fulles, que permet una màxima exposició als raigs solars que puguin travessar les branques i les fulles dels arbres que configuren el bosc Els boscs tancats que hi ha a Catalunya són relativament joves N'és una prova la presència, al sotabosc, de plantes típiques de zones obertes, solellades, que hi malviuen Això ens indica que el bosc era més obert en el passat, o que l’espècie d’arbre dominant d’aquest…
forma biològica

1, faneròfits; 2-3, camèfits; 4, hemicriptòfits; 5-9, criptòfits
© Fototeca.cat
Ecologia
Botànica
Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
C Raunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits