Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
logògraf
Història del dret
Rètor que escrivia els discursos (d’acusació o de defensa) que els ciutadans, d’acord amb les lleis, havien de pronunciar davant els tribunals grecs per a resoldre llurs plets.
dret itàlic
Història del dret
Conjunt de privilegis atorgats a les ciutats i les colònies romanes situades fora d’Itàlia.
libel
Història del dret
A l’antic Israel, escriptura per la qual el marit repudiava la muller i el matrimoni restava dissolt.
A Roma, bé que al principi era exigit el libel per a fer el repudi, per la llei Julia de adulteriis fou imposada la formalitat escrita a Grècia, el repudi no exigia cap formalitat
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
juratòria
Història del dret
Simple jurament o caució juratòria que hom admetia en determinats casos en què calia prestar caució o garantia, si es tractava de cavaller o bé de persona de qualitat.
juratori
Història del dret
Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió del càrrec.
Aquests juraments s’acostumaven a prestar davant la cort del bisbe o dels seus oficials
jurat d’empresa
Història del dret
Institució creada a l’Estat espanyol el 1947 per encarrilar els problemes de les empreses i fer augmentar la producció, sense immiscir-se en la direcció, a les empreses amb més de 50 treballadors.
Suprimit per l’estatut del treballador del 1980, assumeixen la representació collegiada del conjunt dels treballadors, per a la defensa dels seus interessos, els comitès d’empresa
jurador sacramental
Història del dret
Nom donat a l’acusat, en els casos que s’admetia la prova en judici criminal per ordalies o judicis de Déu.