Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
publicà
Història del dret
En l’antic imperi Romà, persona privada, amb empleats al seu servei, encarregada de recaptar els tributs i imposts a les diverses províncies, que alhora arrendava les rendes públiques de l’estat.
La necessitat de sobrepassar la suma de l’arrendament amb la de les recaptacions el portava a arbitrarietats al moment de cobrar els imposts, i per això era avorrit pel poble i considerat pecador Aquesta és la imatge reflectida en el Nou Testament, tot i que alguns texts, sobretot paràboles, demostren que també n'hi havia de decents
postglossador | postglossadora
Història del dret
Dit dels juristes que continuaren l’obra dels glossadors.
Aquesta escola, que aparegué a Itàlia al segle XIII i tingué la seva esplendor al segle XIV, es dedicà a l’estudi del dret romà postjustinianeu i elaborà unes teories jurídiques impossibles i illògiques S'hi destacaren Cino da Pistoia, Bartolo i Baldo
portatge
Història del dret
Dret que hom pagava per passar per certs llocs (dret de barra).
portalatge
Història del dret
Dret de portes, que hom pagava per entrar en una ciutat o vila emmurallada.
muratge
Història del dret
Tribut que hom pagava per apariar les muralles i els monuments públics d’una ciutat.
mundatge
Història del dret
Dret que es pagava per les despeses de netejar (o mundar) les séquies.
dret de cena
Història del dret
Dret que tenia el rei i senyor de vassalls d’ésser fornit de menjar al seu pas pels territoris de la seva jurisdicció.
Al Principat de Catalunya era generalment un dret annex al d'alberga La cena de presència era la pagada pels súbdits cristians, només quan el rei pernoctava al lloc la cena d’absència , la pagada pels sarraïns, en absència i tot del rei
cautela sociniana
Història del dret
Condició imposada pel testador en un llegat a un legitimari, per la qual aquest, posat cas que reclami contra el testament, s’ha d’acontentar amb la llegítima estricta i ha de perdre l’excés de la liberalitat atorgada.
Aquesta institució, vigent en el dret català actual, prengué la seva denominació del nom de Mario Socini, jurisconsult florentí del segle XVI, que donà aquesta solució per mitigar el principi de dret romà segons el qual el testador no pot gravar les llegítimes
carrer
Història del dret
Població que, havent obtingut el dret de carreratge, era considerada carrer d’una ciutat o vila de jurisdicció reial.