Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
dita
Història del dret
A Catalunya, del segle XIII al XVIII, intervenció d’un corredor públic en nom d’un atorgant en la constitució d’una obligació o un contracte.
Els corredors públics eren obligats a enregistrar les dites en llurs capbreus o llibres
nota
Història del dret
Del segle XIII al XVIII, assentament, més o menys abreujat, dels actes i contractes autoritzats pels notaris, que aquests inserien o enregistraven en els llibres notarials; nòtula.
escrivà
Història del dret
Persona que tenia al seu càrrec la redacció i l’autenticació d’actes i contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives.
La seva funció tenia sempre caràcter notarial L’escrivà s’especialitzà en èpoques modernes com a actuari de la cort judicial o administrativa, mentre els notaris exercien aquesta activitat en l’establiment d’actes i contractes
corralada
Història del dret
A Mallorca, dret que pagava al corraler l’amo del bestiar agafat fent tala o aperduat, en compensació per haver-lo guardat dins el corral del rei.
conduit
Història del dret
Obligació del senyor de proporcionar vitualles i provisions de viatge al vassall enviat o convocat, si el constrenyia a deixar el lloc de residència més d’un dia.
botatge
Història del dret
Als Països Catalans, impost exigit del segle XIII al XVIII per un baró o un municipi sobre la collita de vi, en diner o en part de collita.
L’impost era determinat per aforament de les botes En alguns llocs aquest aforament ha persistit fins fa pocs anys per a la percepció de l’arbitri de consum sobre el vi
encant
Història del dret
Venda pública de béns (mobles o immobles) o drets, amb intervenció de l’autoritat judicial o administrativa, en la qual les coses són adjudicades al més-dient; subhasta.
lleis romanobàrbares
Història del dret
Lleis romanes, recollides pels bàrbars al segle VI, per a ús de les poblacions romanes subjugades, en els estats fundats pels pobles germànics en terres de l’Occident romà.
Les principals són la Lex romana Wisigothorum o Breviarium Alaricianum , la Lex romana Burgundionum i l' Edictum Theoderici
escola de Salamanca
Història del dret
Nom donat al grup de juristes i teòlegs dels s. XVI-XVII vinculats a la Universitat de Salamanca i creadors d’un cos de doctrina sobre dret natural, dret internacional i teoria monetària.
En foren els principals integrants Francisco de Vitoria, Domingo de Soto, Melchor Cano, Bartolomé de Medina, Domingo Báñez i Juan de Santo Tomás A partir de l’explicació de Vitoria sobre la usura, els seus deixebles, sempre amb una perspectiva ètica i jurídica, desenvoluparen una anàlisi sobre l’origen i les funcions de la moneda i sobre els mecanismes de formació dels preus Arran dels descobriments i la colonització d’Amèrica desenvoluparen un cos de doctrina sobre el dret natural i el dels pobles que constitueix la base del dret internacional
calcatura
Història del dret
A la Catalunya Vella, prestació que el pagès de remença pagava al seu senyor, a més de les prestacions habituals, consistent en una onzena part de la collita, o el seu equivalent en moneda.