Resultats de la cerca

El 1699 fou designat per a continuar el llibre del Cerimonial dels magnífics consellers que Esteve Gilabert Bruniquer havia format fins el 1618, el qual prosseguí fins el 1714 Una còpia seva serví per a l’edició d’aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer 1912-16

Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull Es llicencià en dret 1869 a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra Es doctorà el 1870 Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults 1881 Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil 1875, del qual han estat fetes successives reedicions Bon coneixedor de la història del dret civil català, el 1880 publicà, juntament amb Joan Amell i Llopis, Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo…

Graduat el 1833 a Osca, fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus 1838 i 1843 i fundador del Banc de Barcelona Era nebot de Pròsper de Bofarull , amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960, i pare del també jurista Guillem Maria de Brocà

És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual Tratado de los derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General 1784-86, i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas publicat el 1851

Fou un dels primers escriptors anglesos en matèria jurídica Cal destacar el seu tractat De Legibus et consuetudinibus Angliae 1256

Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús 1781 i les doctrines lullianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea Formà part dels consells reials 1782, fou assessor de la intendència de Catalunya 1798 i alcalde major de Sevilla 1807, on fou catedràtic de lleis Fou pare de l’historiador Joaquim Maria Bover Publicà Compendio de Historia Universal 1796

Fou abat de Sant Feliu de Girona 1272, sagristà de la seu de Girona 1273 i 1276 i bisbe de València 1276-88 Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions El rei Pere II l’envià a la cort francesa 1248 per tal d’evitar la intervenció de Felip III en la lluita contra els angevins

Fou cònsol de Lleida 1207 El 1228 compilà i sistematitzà, per encàrrec de la ciutat de Lleida, les Consuetudines Ilerdenses , el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica

L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del  Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis  Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…

Vida i obra Membre d’una antiga família d’advocats de València, exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1774-79 Amic de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, fou un dels últims representants dels illustrats valencians Borrull, com el seu amic Jaubert de Passà, estava convençut dels orígens àrabs dels sistemes hidràulics valencians Però més enllà de l’habitual etimologia dels topònims estudiada pels historiadors del segle XIX, no aconseguí proves prou sòlides per a…