Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
encendre la candela
Història del dret
En les subhastes o vendes a l’encant, acceptar el subhastador una xifra oferta com a suficient per a iniciar la subhasta.
El moment era assenyalat, tradicionalment, amb l’encesa d’una candela la possibilitat d’obtenir la cosa subhastada, si hi havia prou ofertes, durava fins a acabar-se la candela
estacar
Història del dret
En el dret feudal, garantir quelcom mitjançant penyora o fiança que n’asseguri el compliment.
establiment
Història del dret
Cessió quasi emfitèutica que atorgava el rei o un baró d’una batllia, notaria o escrivania, forn, taverna, farga, molí o altre dret de destret o imposició, mitjançant cens i a vegades també amb pagament d’entrada.
esquitllada de blat
Història del dret
A la Catalunya Vella, als segles XIII-XVI, exacció que els senyors directes dels masos i les bordes obtenien de llurs emfiteutes de remença; equivalia a tres quarteres d’ordi, tres de civada i mitja de blat de la varietat dita espelta, a la mesura de Girona.
esmena
Història del dret
Paga o composició en satisfacció d’un dany comès o d’una infracció.
degolla
Història del dret
Pena per la qual hom podia degollar un dels animals a qui entrava indegudament bestiar en un pasturatge.
dret de cuixa
Història del dret
Designació popular moderna del suposat dret que hom digué que s’arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament (ius primae noctis).
Segons refereix la sentència arbitral de Guadalupe 1486, se simbolitzava passant per damunt de la dona quan era dins el llit la nit de noces A Catalunya fou una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral
cugucia
Història del dret
A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.
El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486
cugucia
Història del dret
A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.
Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l’adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l’adúltera si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l’escreix