Resultats de la cerca

Exiliat per Heliogàbal 222, Alexandre Sever li confià els càrrecs de magister libellorum , membre del consilium imperial, praefectus annonae annonari i prefecte del pretori Fou assassinat pels pretorians Clar i simple en l’estil, les seves obres més famoses De fideicommissis, De appellationibus, De officio consulis , etc el feren un dels cinc juristes indicats en l’anomenada llei de les citacions 426 de Teodosi II i Valentinià III gairebé un terç del Digest és extret de les seves obres

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació…

Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana , fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical Antisolidari, fundador i redactor de La Rebeldía 1906-10, fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros , i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica s’exilià més tard a París Diputat provincial 1915 i conseller de treball de la Mancomunitat 1917-19, sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política

Vinculat al partit radical d’ALerroux, fou tinent d’alcalde de Barcelona, sotssecretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona Autor de l’obra teatral El diví vagabund

Féu el pelegrinatge a la Meca i residí a Còrdova, Saragossa, València i Almeria La seva obra geogràfica Nizām al-marǧan fi-l-masālik wa-l-mamālik , recentment publicada, és especialment valuosa per les dades que conté sobre el període de les taifes i, sobretot, per les referides a l’agricultura, el comerç i les finances En la de València, inclou la descripció més antiga de la ciutat

Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’intendent de Rosselló i…

Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde

Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es doctorà en dret i fou catedràtic de dret internacional a les universitats de Salamanca 1916-19 i Barcelona 1919-60 Milità a la Lliga, i fou diputat a corts 1919, 1923, 1933 i 1936 i al Parlament de Catalunya 1932 Fou marmessor de FCambó i membre del consell privat del comte de Barcelona Gaudí d’un gran prestigi internacional com a jurista, i presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà, entre altres obres, Nuevas orientaciones sobre la nacionalidad y la admisión de extranjeros 1913, Derecho internacional público y privado 1926 i…

Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es llicencià 1923 i doctorà 1924 en dret a Barcelona S'especialitzà en temes de dret privat, collaborà en revistes especialitzades, com La Notaría i Revista de Derecho Privado , i participà en els congressos internacionals de notaris de Madrid 1950, Roma 1958, etc Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Fill de Frederic Trias i Planas Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat a Barcelona en les assemblees catalanistes de Manresa 1892 i de Reus 1893 Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió