Resultats de la cerca

Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952

Com a diputat i membre de diferents organismes directius, participà activament en el procés revolucionari francès Fou un dels redactors de la Constitució Civil del Clergat 1790 i del Codi de Napoleó 1800-04

Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern

Doctor en drets És autor d’un Tratado de la cabrevación según el derecho y el estilo del Principado de Cataluña 1784, 1826, seguit d’una Disertación de la firma por razón de señorío y derecho de prelación, tanteo o fadiga , resum de la doctrina dels juristes catalans sobre l’emfiteusi perpètua i els establiments de rabassa morta

Feu estudis de filosofia i de dret a Madrid i a Barcelona, on es llicencià en dret el 1842 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1848, on el 1850 llegí una biografia panegírica del seu besoncle Fèlix Torres i Amat , amb el qual visqué a Barcelona, Madrid i Astorga Hi llegí també una Memoria o apunte sobre la torre del Breny y el castillo de Balsareny 1872 Collaborà regularment a La Antorcha Manresana  amb articles de tema literari, educatiu, polític i econòmic, i publicà  Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo 1857 Traduí del francès una obra sobre els trobadors catalans antics

De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las tablas de las…

Tingué un pontificat llarg i molt actiu lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic

Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat