Resultats de la cerca

Durant la guerra del Francès s’uní al sometent d’ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d’exèrcit de reserva En 1821-23 fou síndic de l’ajuntament de Barcelona com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l’audiència de Barcelona

Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà  El heredero fiduciario 1965, El…

Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…

Fou un defensor constant del dret català Collaborà en El Semanario de Palamós , El Eco Bisbalense , i La Lucha de Girona Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña , conocido con los nombres de censo o establecimiento 1889

Milità a Lliga Catalana, de la qual fou secretari de la junta directiva Fou collaborador i marmessor de Francesc Cambó Després del 1939 intervingué en l’organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil 1946-69 Fou president del Club de Futbol Barcelona 1968-69, de la Caixa de Pensions 1972 i de l’Instituto Catalán de Cultura Hispánica 1966, tinent d’alcade de Barcelona 1960 i procurador del terç familiar per Girona a les Corts Espanyoles 1967-71

Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

El pla fou preparat a la localitat de s’Agaró BaixEmpordà per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat 20 de novembre de 1936, el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament Substituí els articles de l’Estatut relatius a les relacions financeres amb l’Estat espanyol ateses les noves exigències que la guerra suposà en el pressupost català…