Resultats de la cerca

Fill de Fèlix Pons i Marquès i descendent d' Antoni Maura , fou professor de dret polític a la facultat de dret de Palma entre el 1972 i el 1975 Aquest any ingressà a la Federació Socialista Balear del PSOE i aviat n'encapçalà la línia oficialista Diputat al Congrés el 1977 i el 1979, el 1983 esdevingué cap de l’oposició al Parlament de les Illes Balears En 1985-86 assumí el càrrec de ministre d’administració territorial Del 1986 al 1996 fou president del Congrés dels Diputats les legislatures del 1986, 1989 i 1993 el 1991 encapçalà la ponència encarregada de modificar les…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana…

Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix

Els condemnats del Principat i les Balears i del Regne de València l’acomplien a l’esquadra del Principat —o a la de València, quan n'hi havia—, o eren embarcats a Cartegena o a Màlaga en unes altres galeres Només l’audiència podia aplicar aquesta pena i hom podia apellar al Consell Suprem d’Aragó La commutació per composicions i avinences havia d’ésser autoritzada per la cancelleria

Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61

Fou vocal corresponent de la secció primera de la comissió general de codificació i president de la comissió encarregada de redactar el projecte de llei que havia de contenir les institucions forals de les Balears 1899 Encara que l’articulat que preparà la comissió el 1903 no prosperà, fou la base de la compilació del 1960, i la seva Memoria sobre las instituciones del derecho civil de las Baleares, escrita cap al 1880, ha exercit una influència notable

Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Bayo, per l’agost del 1936 Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins Pel desembre del 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses El 1937 Franco el condecorà

Demòcrata i republicà, fundà i dirigí el setmanari El Iris del Pueblo en la primera època 1855-56 Collaborà a l’Ateneu Balear 1863 Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865 Amic de Castelar, fou membre de la Junta de Govern de les Balears octubre del 1868 Fou cònsol d’Espanya a Alexandria novembre del 1868 i governador civil d’Almeria abril del 1870 Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, escriví Poesías 1868 i el fullet Una preocupación mallorquina 1877, on combaté les posicions de Josep Taronjí sobre la qüestió xueta

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la…

Germà de la pedagoga Carme Miquel Llicenciat en dret 1962 per la Universitat de València i en ciències polítiques 1975 per la de Madrid, exercí com a advocat Des del 1986 fins a la jubilació 2009 treballà a l’Ajuntament de València, d’on fou secretari general durant més de vint anys S’introduí en el valencianisme a través dels cursos de llengua de Lo Rat-Penat El 1965 fou un dels fundadors en la clandestinitat del partit Unió Democràtica del País Valencià , afí a la democràcia cristiana Publicà L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla 1965 i impulsà la campanya de recollida de…