Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Pascual Madoz Ibáñez

Pascual Madoz pintat per José Nin
© Fototeca.cat
Història del dret
Advocat.
Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23 Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes collectius del bienni Diputat a les corts constituents, president de les mateixes…
Artur Corbella i Pascual
Història del dret
Jurista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1874 i doctorat a Madrid Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la Universitat de Barcelona i notari a Reus Estudià temes de dret civil català, i collaborà en la revista dels Estudis Universitaris Catalans Dirigí i fundà la Revista del Notariado Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos 1892, El Código civil español comentado y concordado 1890 i Derecho catalán 1906, la seva obra més consultada
Jacint Feliu Domènech
Economia
Història
Política
Història del dret
Polític, financer i advocat.
Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de…
Esteve Gilabert Bruniquer i Riera
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Cronista, funcionari municipal i diplomàtic.
Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…
, ,