Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
causa de capbrevació
Història del dret
Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà, destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta.
Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de capbrevació…
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen una font de…
capbrevador
Història del dret
Jutge designat per tal d’acomplir un procés o una causa de capbrevació.
memorial ajustat
Història del dret
Apuntament on es contenen tots els fets d’un plet o d’una causa.
capbrevació
Història del dret
Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme a costa seva i en escriptura pública.
Antigament, en la causa de capbrevació, el senyor directe, que la promovia per via d’acció confessòria, podia escollir jutge emfiteuticari
repudi
Història del dret
En moltes civilitzacions antigues, declaració legal de dissolució del matrimoni (o de les esposalles) per part d’un dels cònjuges, sense tràmit judicial.
Testificat generalment com un dret exclusiu del marit a Israel, a la primitiva Roma, etc, podia ésser motivat per qualsevol causa, normalment l’esterilitat de la dona o l’adulteri Hom solia exigir-ne una declaració escrita o libel divorci
Rafael Bielsa
Història del dret
Jurisconsult argentí.
Fou professor de dret administratiu a la Universitat de Buenos Aires Del 1952 al 1955 fou separat de la càtedra a causa de les seves opinions polítiques Les seves obres, com Ciencia de la administración, Derecho administrativo y legislación administrativa argentina , han tingut difusió i influència a Europa
Warren Hastings
Història del dret
Administrador anglès al servei de la companyia d’Índies.
Fou governador de Bengala i governador general de l’Índia 1774 Transformà Bengala en una autèntica colònia on foren mantingudes les pròpies tradicions Dugué a terme una gran obra organitzadora El 1785, però, dimití el seu càrrec a causa de les mesures obstaculitzadores del seu treball, preses contra ell a Anglaterra sota la pressió dels whigs
Henri de Bertin
Història
Història del dret
Polític i advocat francès.
Nomenat intendent del Rosselló 1794, entrà en conflicte amb l’aristocràcia local a causa de l’impost del vintè i calgué traslladar-lo a Lió 1754 Fou tinent general de la policia de París 1757 i controlador general de finances 1759-63 Creà el Cabinet des Chartes i estimulà l’activitat agrícola a França El 1791 emigrà a Spa Lieja
Lluís de Valencià
Història
Història del dret
Jurista i cavaller.
Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697 Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei arxiduc Carles III 1705-06 Publicà obres jurídiques sobre institucions i càrrecs públics catalans i un Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva la contribució del batalló 1651