Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
Rafael Bielsa
Història del dret
Jurisconsult argentí.
Fou professor de dret administratiu a la Universitat de Buenos Aires Del 1952 al 1955 fou separat de la càtedra a causa de lesseves opinions polítiques Lesseves obres, com Ciencia de la administración, Derecho administrativo y legislación administrativa argentina , han tingut difusió i influència a Europa
Karl Binding
Història del dret
Jurista alemany.
Fou professor de dret penal a la Universitat de Leipzig Fou el principal representant de la teoria de la reparació Vergeltungstheorie en el dret penal clàssic en contra de les orientacions de caràcter sociològic Concep el delicte com a lesió al dret de l’estat que lesseves lleis siguin obeïdes Entre lesseves obres cal destacar Die Normen und ihre Übertretung ‘Les normes i llur inobservança’, 1872, 4 volums, Gehorsamsrecht ‘El dret d’obediència’ i Genugtuungsrecht ‘El dret de reparació’
Domici Ulpià
Dret romà
Història del dret
Jurista romà.
Exiliat per Heliogàbal 222, Alexandre Sever li confià els càrrecs de magister libellorum , membre del consilium imperial, praefectus annonae annonari i prefecte del pretori Fou assassinat pels pretorians Clar i simple en l’estil, lesseves obres més famoses De fideicommissis, De appellationibus, De officio consulis , etc el feren un dels cinc juristes indicats en l’anomenada llei de les citacions 426 de Teodosi II i Valentinià III gairebé un terç del Digest és extret de lesseves obres
Gai
Història del dret
Jurisconsult romà.
Lesseves Institutiones constitueixen una introducció a l’estudi del dret
Giovanni Bassiano
Història del dret
Jurista italià.
Pertangué a la primitiva escola de glossadors Escriptor d’una gran agudesa i molt concís, a més de les glosses ordinàries escriví alguns treballs monogràfics, com l' Arbor actionum Lesseves glosses influïren molt en els juristes catalans medievals
preceptes del dret
Història del dret
Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural.
Vàlids per a tothom i per a totes les èpoques, Justinià els resumí, en lesseves Institucions, en els tres següents honeste vivere , alterum nom laedere i suum cuique tribuere ‘viure honestament, no fer mal a altri i donar a cadascú el que li pertoca’
junta de conciliació sindical
Història del dret
Organisme de l’Estat espanyol creat el 1958 com a tràmit previ i obligatori abans de passar a la Magistratura del Treball per resoldre un conflicte.
Suprimit, lesseves funcions foren assumides per l’IMAC, que a Catalunya pren el nom de CEMAC Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació
David Riesman
Sociologia
Història del dret
Sociòleg i jurista nord-americà.
Professor a les universitats de Buffalo 1937-41, Chicago 1946-58 i Harvard 1958-81, destacà pels seus treballs sobre els mass-media Entre lesseves obres sobresurten The Lonely Crowd 1950, on analitza el caràcter de la societat nord-americana, i Faces in the Crowd 1952
Johann Jakob Bachofen
Etnologia
Dret
Història del dret
Etnòleg, historiador del dret i jurista suís.
Exercí una certa influència dins l’etnologia evolucionista i àdhuc en la teoria marxista de la família Tanmateix, el caràcter més especulatiu que empíric de les seves tesis, sistematitzades a Das Mutterrecht ‘El matriarcat’, 1861, no les féu gaire acceptables, i Engels en criticà la formulació idealista
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina