Resultats de la cerca

Establert a Barcelona el 1617 Fou magistrat de la reial audiència de Catalunya Després dels fets del 1640, fou addicte a la generalitat, però arran de la immediata ocupació francesa, es feu fidel a Lluís XIII, i contribuí a la destitució del lloctinent La Mothe Publicà Defensa de la auctoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña 1646, en favor del reialisme Decretà la detenció del president de la generalitat, acusant-lo de desobediència al lloctinent francès El 1652 es traslladà al Rosselló, on treballà per fomentar-ne l’annexió a França És pare del polític i escriptor…

Les audiències amb veritable estructura moderna foren fruit de les reformes decisives de Ferran II i els seus successors immediats a través de disposicions diverses que les establiren i les adaptaren als països respectius Com a nota comuna conservaren la vinculació reial —de tradició medieval— significada ara en l’estructuració de la lloctinència, per la presidència primacial i en part ben efectiva del lloctinent respectiu i més efectiva encara per la de canceller, vicecanceller o regent en algunes de llurs sales o seccions Però la del Principat es distingí pel fet d’ésser tribunal suprem,…

Doctor en drets Regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller de Felip II Arran de la creació de l’audiència a Mallorca per la pragmàtica reial del 1571 escriví un manual sobre el funcionament d’aquesta i sobre la forma i manera de procedir-hi Noves ordinacions, stils i pràctica, publicat el 1576 per manament del lloctinent Miquel de Montcada

El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V de Castella les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials Suspecte d’austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa

Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit

Jutge de l’audiència de Barcelona, les pressions de Madrid i del lloctinent l’inclinaren a adoptar 1639 mesures impopulars i contràries a les constitucions lleves, mobilitzacions, embargaments d’aliments Per això en la jornada del Corpus de Sang 7 de juny de 1640 morí assassinat i la seva casa fou saquejada i incendiada Dedicà al comte d’Olivares un Discurso breve sobre la celebración de cortes de los fidelíssimos reynos de la Corona de Aragón 1626

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789

Ciutadà de Saragossa Fou jurat en cap de Saragossa i lloctinent del justícia d’Aragó És autor de Repertorium fororum et observantiarum regni Aragonum Saragossa 1513, 1553, 1554, 1584/85, que dedicà a l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó Bernardo Monsoriu en publicà un extracte en castellà el 1589 Suma de todos los fueros y observancias del reino de Aragón y determinaciones de Miguel del Molino Escriví també sobre la forma de litigar a la cúria eclesiàstica 1515, sobre l’estil i la pràctica de les corts 1516 i publicà un Formulario , en castellà, sobre l’art de notaria 1523