Resultats de la cerca

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del s XVII Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers

Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens

Especialista en dret municipal Funcionari de l’ajuntament de Barcelona 1918 Catedràtic de dret municipal i director de l’Escola d’Administració Local creada per la Generalitat Participà a la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya Organitzà, a partir del 1915, les Setmanes Municipals Publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal 1914

El 1699 fou designat per a continuar el llibre del Cerimonial dels magnífics consellers que Esteve Gilabert Bruniquer havia format fins el 1618, el qual prosseguí fins el 1714 Una còpia seva serví per a l’edició d’aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer 1912-16

Es llicencià en dret el 1912 Milità en la Unió Catalanista i collaborà en periòdics nacionalistes “La Nació”, “La Tralla” 1922 S'especialitzà en dret municipal, fou professor a l’Escola de Funcionaris de la Mancomunitat i ponent del tema dedicat a les finances municipals, al primer congrés municipalista català 1933 Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació de Catalunya Publicà Las mancomunidades provinciales 1915, El municipi modern 1919 Fou un dels fundadors i collaboradors de la revista “Catalunya …

Es doctorà en dret a Barcelona Simpatitzant de la Lliga Catalana, al juliol del 1936 se n'anà a l’estranger i després a l’Espanya franquista A la postguerra fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida Fou jutge d’apellacions d’Andorra Alcalde de Barcelona 1957-73, la seva gestió fou un assaig de reprendre el model de la Gran Barcelona formulat entre el 1901 i el 1914 sense tenir ni un partit polític que guanyés eleccions ni un instrument cultural i lingüístic adequat Aconseguí una carta municipal 1960 i demanà inversions estatals per tal…

El pla fou preparat a la localitat de s’Agaró Baix Empordà per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat 20 de novembre de 1936, el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament Substituí els articles de l’Estatut relatius a les relacions financeres amb l’Estat espanyol ateses les noves exigències que la guerra suposà en el pressupost català El pla, amb els problemes…

Llicenciat en dret a València, collaborà de jove en els periòdics locals amb poemes romàntics i articles Republicà, fou comandant de la Milícia de València 1854 i prengué part en les conspiracions que conduïren a la revolució del 1868 Alcalde de València durant la Primera República Espanyola 1872-1874, creà la guàrdia municipal

Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut i diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació Fou mort pel juliol del 1936, en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil