Resultats de la cerca

Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la qual fou secretari general…

Sabé apaivagar la revolta del 1383, que costà la vida al seu germà, i obtingué la regència del seu fill menor Frederic, amb l’ajuda de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual féu cavaller el seu marit a les corts de Montsó Però no trigà gaire a tornar a la política anticatalana del seu pare i del seu germà, tot i que el rei Pere, preveient el canvi, retenia el seu marit a Càller El 1386 hom arribà a un acord, signat definitivament al cap de dos anys pel nou rei Joan I, i Brancaleó fou alliberat 1390 Però, el 1392, Elionor i Brancaleó, en nom de llur fill menor Marià V Frederic havia…

Vuitè comte de Galve Fou virrei de Nova Espanya 1688-96 Durant el seu virregnat, reprimí una rebellió popular a la capital, motivada per la fam 1692, refermà la presència espanyola a Nou Mèxic i dirigí la lluita contra els francesos a Louisiana i a la Hispaniola

De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana 1900 i a la creació de l’Extensió Universitària Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905 Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació Fou també elegit regidor de Barcelona pel districte VII…

La necessitat de sobrepassar la suma de l’arrendament amb la de les recaptacions el portava a arbitrarietats al moment de cobrar els imposts, i per això era avorrit pel poble i considerat pecador Aquesta és la imatge reflectida en el Nou Testament, tot i que alguns texts, sobretot paràboles, demostren que també n'hi havia de decents

El qui demanava l' appennis calia que fes jurament que, si mai era trobat el document perdut, no en podria ja fer ús i quedava anullat pel nou document En el dret notarial català dels segles XIII-XVII, l' appennis era fet pel tràmit de refactio chartae amb garanties semblants i a base dels assentaments dels libri notularum

Pare de Joan Maluquer i Viladot , el qual introduí en la política Membre del Partit Progressista, fou elegit diputat a la Diputació de Barcelona 1960 i, posteriorment, president 1864-66 Fou alcalde de Barcelona octubre del 1868 – gener del 1869 i, més tard, presidí de nou la Diputació en dues etapes 1871 – juliol del 1872 i febrer del 1874 – gener del 1875

Doctor en dret, representà el collegi d’advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881 És autor de Lo nou còdic civil 1881, en el qual defensa el dret català Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos , inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista El Eco de la Montaña  1862-68

Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó Posteriorment…