Resultats de la cerca

Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista 1933, i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit Candidat a diputat pel novembre del 1933, escriví regularment a La Veu de Catalunya , i fou regidor de Barcelona 1934-36

Durant la guerra contra Napoleó ocupà alts càrrecs a la junta central Malgrat les seves idees illustrades, moderades i reformistes, Ferran VII el nomenà ministre de finances 1816, des d’on intentà una profunda reforma de les finances públiques Destituït el 1818, collaborà amb el règim del 1820, fins que, malalt, es retirà a Aragó

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85

Participà en l’alçament vigatà del 1705 a favor del rei arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat El 1714 s’exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial El 1732 tornà a la Seu d’Urgell

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Primer marquès de Cornellà 1889 A partir del 1873 fou quatre vegades degà del Collegi d’Advocats presidí l’Ateneu Barcelonès 1874, el Primer Congrés de Jurisconsults Catalans 1881 i l’Acadèmia de Jurisprudència Elegit senador el 1885, ocupà, entre altres càrrecs públics, el de president de la Diputació de Barcelona 1875-78 Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català És autor d’ Influencia del estado social sobre la legislación 1883

Fou fiscal de l’audiència de Barcelona Intervingué en la supressió del dret de la bolla i s’ocupà d’afers de beneficència Passà més tard a Madrid com a fiscal del Consell de Castella Escriví Idea de la ley agraria española 1786, projecte de reforma anterior al de Jovellanos, que el tingué en compte en la redacció del seu propi projecte, i en el qual revela una mentalitat illustrada típica hi destaca la laboriositat dels catalans i propugna un individualisme agrari