Resultats de la cerca

En donacions, vendes o permutes, era freqüent la constitució de clàusules de penalitat per a donar més força i garantia a les obligacions contretes, en les quals era advertit que els infractors, i a vegades els qui simplement intentessin d’oposar-se als drets del nou posseïdor, serien obligats a pagar el doble, el triple i a vegades el quàdruple del valor de la cosa usurpada, incloses les millores i les accessions

Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers…

Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill concedí alguns favors als…

Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El…

A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al cap de sis anys…