Resultats de la cerca

Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre

Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana 1934, de la qual fou secretari general Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys Especialista en propietat intellectual, publicà El copyright norteamericano 1946, El contrato de edición en la Ley del Libro 1975 i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor 1975 A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya

Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la qual fou secretari general…

Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu Milità a Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’ Acció Popular Catalana

Els legistes proliferaren després de la recepció del dret romà durant l’edat mitjana, en especial a Occitània i en altres països de l’Occident europeu Propugnaren l’augment del poder reial i del braç popular o reial enfront de la noblesa i els eclesiàstics

Vuitè comte de Galve Fou virrei de Nova Espanya 1688-96 Durant el seu virregnat, reprimí una rebellió popular a la capital, motivada per la fam 1692, refermà la presència espanyola a Nou Mèxic i dirigí la lluita contra els francesos a Louisiana i a la Hispaniola

De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85

Llicenciat en dret 1892 Carlí, fundà 1911 el Diario de Valencia fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular 1922 Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39

Es llicencià en dret a Barcelona el 1878 Afiliat al moviment regionalista català Fou redactor de La Renaixença des del 1882 i de L’Art del Pagès , on publicà estudis sobre legislació agrària i temes econòmics i socials Esdevingué molt popular a Barcelona en defensar gratuïtament el 1882 els industrials embargats arran d’uns conflictes tributaris Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència Publicà alguns opuscles sobre temes com el Tribunal de les Aigües de València o el laude arbitral a l’edat mitjana