Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
mainaderia
Història del dret
Conjunt de drets i obligacions del qui formava part de la mainada.
evacuatriu
Història del dret
En dret feudal català, la qui cedeix una possessió o hi renuncia.
evacuador
Història del dret
En dret feudal català, el qui cedeix una possessió o hi renuncia.
estrany | estranya
Història del dret
El qui era de ciutat, vila o lloc o demarcació territorial, reial o baronial, distints d’aquells on es trobava, o també el qui pertanyia a una altra vegueria o a una altra diòcesi.
Els estranys eren assimilats als pelegrins, als hostes i als forasters
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions…
pecho
Història del dret
A la Castella medieval, tribut que hom pagava al rei o al senyor feudal com a senyal de subjecció.
Els qui hi eren obligats rebien el nom de pecheros
degolla
Història del dret
Pena per la qual hom podia degollar un dels animals a qui entrava indegudament bestiar en un pasturatge.
tall
Història del dret
Repartiment d’un impost o contribució, de manera proporcional als béns, entre els qui l’han de pagar.